LA BELLA I LA BÈSTIA (1991)

“La Bella i la Bèstia” està considerada com una de les millors produccions animades de Disney de l’era moderna dels estudis.
Estrenada l’any 1991 i basada en un clàssic conte de fades francès, conta la història de la jove Belle que, fogint d’un arrogant pretendent, Gastón, i amb l’objectiu de salvar el seu pare de les urpes d’una misteriosa bèstia, arribarà al castell d’un jove príncep posseït per un misteriós encanteri del qual només podrà desfer-se’n si aconsegueix enamorar-se de la jove abans no cumpleixi els 21 anys.
Alan Menken i Howard Ashman són els responsables d’una partitura i unes cançons senzillament formidables. Arrodonint una història contada amb sinceritat i sense gens de sentimentalismes.
La banda sonora d’Alan Menken i la cançó “Beauty and the Beast” foren premiades amb un Oscar de l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood.
Les veus de Maria Rosselló Pérez i Juan Carlos González Andreu ens recordaran tot seguit que NO HI HA MAJOR VERITAT QUE LA BELLESA ÉS A L’INTERIOR…

Autor del text: Associació Balear de les Bandes Sonores

LILO I STICH (2002)

Continuam ara amb LILO I STICH, una pel·lícula d’animació Disney estrenada l’any 2002.
Els protagonistes d’aquesta aventura fantàstica són Lilo Pelakai, una nina hawaiana, a qui el destí unirà a una mascota a la qual batiarà amb el nom d’Stich.
El que no sap ella és que aquell entranyable i curiós animalet de color blau no és altra cosa que l’experiment 626 del Doctor Jumba Jookiba, un científic esbojarrat d’una llunyana comunitat extraterrestre. Fet que farà esclatar una estrambòtica aventura, on la música hi jugarà un paper rellevant.
Alan Silvestri va escriure la partitura original d’una banda sonora farcida de cançons, algunes de les quals clàssics del rei del rock, Elvis Presley. I aquestes són les que sentirem tot seguit, interpretades per les bandes de música de Sa Pobla i Santa Margalida.

Autor del text: Associació Balear de les Bandes Sonores

UP (2009)

I per obrir boca, UP, una pel·lícula d’animació de Disney/Pixar estrenada l’any 2009 amb una excel·lent banda sonora del músic nord-americà Michael Giacchino, premiada amb un Oscar a la millor BSO.
Es tracta d’una entranyable aventura familiar amb la que un home vell i castigat per la vida decideix fer realitat el somni de la seva vida, explorar les muntanyes de terres llunyanes i exòtiques.
Un viatge que ja no podrà fer amb la seva dona, que és morta, però que tampoc no farà tot sol. Tot i que d’una manera molt accidentada, un jove, de caràcter molt oposat al seu, amb manco experiència però amb les mateixes ansies d’aventura, s’hi sumarà en aquest viatge d’alçada cap a l’aventura.
Escoltem ara el tema central de la cinta, que conté tots aquests ingredients de nostalgia i exòtica aventura que es desprenen de la seva trama.

Autor del text: Associació Balear de les Bandes Sonores

EL REI LLEÓ (1994)

I arribam ara a tot un clàssic, del cinema i de la banda sonora. EL REI LLEÓ de 1994.

Una revisió en clau musical del drama shakespirià de Hamlet, barrejat amb elements de la mitologia clàssica i de la cultura popular africana.

El cantant i compositor anglès Elton John i el també britànic Tim Rice escrigueren les cançons -totes elles inoblidables- que il·lustren la història èpica i alhora dramàtica del petit lleó Simba en el seu llarg camí per trobar i entendre el seu destí al món després de la mort del seu pare.

Premiada amb un Oscar a la millor BSO de Hans Zimmer i a la millor cançó “can you feel the love tonight” d’Elton John i Tim Rice, l’èxit de la banda sonora es perpetuà amb un musical de teatre que encara ara es representa i que podeu veure a l’actualitat a Madrid.

Ara escoltarem Circle of Life, una de les cançons més recordades de la pel·lícula i que a més servia de comentari musical apassionant per a una seqüència d’obertura espectacular.

La sentirem de la mà d’Elena Maria de la Cruz, qui acompanyada pels músics de les dues bandes ens transportarà cap a la sabana africana. Amb tots vostès, EL REI LLEÓ!!!

Autor del text: Associació Balear de les Bandes Sonores

Marxa Real

Aquesta és una peça que en moltes ocasions pot dur a confusions degut al nom que du, ja que quan s’anomena la Marxa Real el més senzill és suposar que es tracte de l’himne d’Espanya. Per això cal deixar clar que la Marxa Real que es toca per Setmana Santa no és l’himne d’Espanya.

L’origen d’aquesta Marxa Real és un poc incert i difícil d’esbrinar però segons pareix és un toc de cornetes militar d’autor desconegut que pareix que té els seus inicis a finals del segle XIX, principalment durant el darrer quart de segle. En aquells temps aquest toc era utilitzat per les bandes de cornetes i tambors militars en substitució a l’Himne Nacional, que no el podien tocar per raons tècniques. A partir de que es fes habitual l’existència de cornetes i tambors a les bandes de música, aquest toc va quedar un poc marginat. Si bé pareix que es va seguir utilitzant fins a l’actualitat als homenatges a la bandera espanyola que es realitzen als quarters militars tant per pujar-la com per baixar-la o als actes que integren aquest homenatge.

Un altre fet que es desconeix és la manera en com aquest toc de corneta militar va passar a formar part del repertori musical de setmana santa de les bandes de cornetes, ja sigui a les sortides o entrades del cos de Jesús de l’Església o formant part en els inicis o finals d’algunes »saetas». Hi ha poca informació sobre aquest punt i damunt ell només en podem fer suposicions però tot i així cal tenir en compte un parell de punts de la darrera meitat del segle XIX que pogueren produir aquest fet.
En primer lloc s’ha de tenir en compte que els directors i compositors de les bandes de cornetes i, també, de les bandes de música eren militars o provenien d’escoles militars. El que marcava a les bandes d’un fort caràcter militar, utilitzant les normes i els estils militars.
També s’ha d’analitzar el fort lligam que hi havia entre els mons religiosos i militars d’aquell temps, sobretot a l’hora de les celebracions, i el que pogué desembocar amb que la figura de Jesús volgués ser homenejada de la mateixa manera que la bandera.
I tot això en una època on les marxes processionals començaven a formar-se i agafar força com les coneixem avui dia. Segons està documentat, es considera la segona meitat del segle XIX com els orígens de la música que es toca per setmana santa i el segle XX quan es consoliden i desenvolupen. És un fet curiós, per el que s’analitza, que tot això succeeixi en el mateix moment en que aquest toc de corneta es consolidà com a homenatge a la bandera.

Font: foro »Marxa Real/Himno Nacional» de Patrimonio Musical.

Paquito el Chocolatero


Paquito el Chocolatero és un pasdoble compost per l’autor valencià Gustau Pascual Falcó, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians.

Gustau Pascual la compongué el 1937, a la Serra de Mariola. Fou una composició que preparava per a les festes de Moros i cristians i que dedicà al seu cunyat, Francisco Pérez Molina, de malnom «El Chocolatero» a causa de l’ofici familiar, xocolaters. Aplegada la família en una casa d’estiueig, Pascual li oferí al seu cunyat tres peces que acabava de compondre perquè en triés una, que li dedicaria, i aquest pas-doble fou la preferida.

Sens dubte, el que ha fet més famós aquest pasdoble ha estat la seva incorporació a la banda sonora d’un anunci televisiu però, dins el món de les bandes de música, és un pasdoble que sempre ha tingut molta tirada.