Linda Palma

por | Ene 14, 2012 | Uncategorized

Linda Palma és un pasdoble escrit per Francesc Mas Ros (1901-1985).

Francesc Mas va ser un prolífic autor de música ballable i sardanes nascut a la comarca de Selva, Catalunya. Es conegut principalment per la seva activitat com a compositor de sardanes tot i que en la composició de música ballable per a Cobles i Orquestres també va tenir una activitat notable.

No es té clar el perquè Alexandre Cuéllar, i tota la gent que participà en la creació dels Caparrots, es varen decantar per aquest pasdoble a l’hora de desfilar els caparrots. Tot i això podem suposar que Alexandre escoltà el pasdoble en qualque moment i es decantà per ell a l’hora de fer desfilar els caparrots ja que hem de tenir en compte que Alexandre Cuéllar i Francesc Mas eren de pobles quasi veïnats. 

El que està clar és que «Linda Palma» ha esdevingut un pasdoble indispensable a la Cultura de Sa Pobla.

_________________________________________________________________

I si voleu adquirir el Cd, amb els nous enregistraments, podeu trobar-lo a les impremtes de Sa Pobla.

A Continental Christmas

por | Ene 2, 2012 | Uncategorized


»A Continental Christmas» és un recull de nadales tradicionals d’arreu d’Europa arreglat per Elliot del Borgo.

En aquest recull podem trobar:

·         O Tannenbau: cançó alemanya basada en una cançó del folklore tradicional que en el segle XX es va associar a l’arbre de Nadal i es cantava com a nadala.

·         Bring a Torch, Jeanette Isabella:nadala l’origen del qual el trobam a la regió de Provença, a França, en el segle XVI. A la nadala es conta com aquells que visiten la quadra on va néixer el nin Jesús han de xerrar fluix per tal que el nadó pugui gaudir dels seus somnis. Avui dia, a la regió de Provença, els nens es vesteixen de pastors amb torxes i espelmes per cantar aquesta nadala a la Missa del Gall.

·         Good King Wenceslas: d’origen anglès la lletra d’aquesta nadala fou composta el 1853 per John Mason Neale. La música, en canvi es basa en una cançó primaveral del segle XII, Tempus adest floridum. A la nadala, es conta la història de com el »Bon Rey Venceslau» desafia el fred de l’hivern per donar almoina a un pobre camperol el dia de Sant Esteve. La història està basada en la vida de San Venceslau I de Bohemia.

·         Fum, Fum, Fum: nadala tradicional catalana, es creu que té els seus orígens en el segles XVI o XVII. El significat de la paraula «fum» en la nadala és incert. Podria referir-se literalment al fum del foc al voltant del qual la gent es reuneix per a parlar i cantar durant el fred mes de desembre, o bé podria ser la imitació del so d’un timbal o de l’acord d’una guitarra. 

Jo i un Pastor (Ball de Sant Ferriol)

por | Dic 27, 2011 | Uncategorized

Bota de Sant Ferriol

El Ball de Sant Ferriol (o el popular »Jo i un pastor») és un ball humorístic que prové de Besalú, Catalunya.
L’origen del ball s’explica tradicionalment amb una llegenda que conta la història de Sant Ferriol com a cap d’una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa. Ferriol tenia el costum d’anar a la taverna després de robar, on s’apostava qui podia mantenir l’equilibri havent begut força vi. Com que en Ferriol era molt creient també anava a confessar-se després de delinquir i un dia un sacerdot li digué: «El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú«.
El lladre va reflexionar i va decidir deixar de robar però en dir-ho als seus companys lladres el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren. Aleshores, l’enterraren al celler de la taverna sota una bóta de vi. 
Miraculosament, el vi d’aquella bóta mai deixava de rajar i el taverner en adonar-se’n, va treure-la i aparegué un braç amb el dit índex enlaire tocant la bota. Després de cavar va trobar el cos incorrupte de Ferriol. 
Des d’aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s’acabava, el conegut ball de Sant Ferriol.

La música és tradicional catalana, així com la lletra de la cançó que diu:

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i un pastor, que vivíem d’amoretes;
jo i un pastor, que vivíem de l’amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar. 
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas. 
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Quantes n’hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n’hi ha, que m’hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Informació extreta de Viquipèdia: Ball de Sant Ferriol i Sant Ferriol.

També podeu veure el Ball de Santa Ferriol a Youtube.

Smoke on the Water

por | Dic 24, 2011 | Uncategorized

«Smoke on the Water» és una cançó del grup de hard rock britànic Deep Purple, llançada en l’influent àlbum »Machine Head» l’any 1972. 
Té una durada d’estudi de 5:40. 

La cançó explica la història de l’incendi del Casino de Montreux el 4 desembre 1971 durant un concert de Frank Zappa.  
És reconeguda per la seva »riff» central, tocat per Ritchie Blackmore amb una guitarra Fender Stratocaster que s’ha convertit en un dels »riffs» més famosos de la història del rock mundial.  
És també molt coneguda la seva versió en directe de l’àlbum Made in Japan, de 1972.

Aquesta peça l’hem tocada pels concerts que varem realitzar de les quatre bandes el 2011 i pel concert de Reis del 2012.

Leroy Anderson

por | Dic 24, 2011 | Uncategorized

Leroy Anderson (1908 – 1975) fou un compositor, arranjador i director d’orquestra estatunidenc que va cercar, com ningú, el sentit de l’humor en la música i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de »música lleugera».

Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix. Als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda i va seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon al Conservatori de Música de Nova Anglaterra.

El 1926, ingressà a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d’Arts el 1930. Participà en diverses orquestres estatunidenques.

Va ser col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en arranjaments simfònics de temes clàssics), sota la direcció d’Arthur Fielder. En 1942 va entrar a l’armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins el 1946. En 1958 formà la seva primera orquestra anomenada Meredith Willson’s «76 Trombons», en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”. 
En John Williams va descriure a Leroy Anderson com un dels mes grans mestres de música d’orquestra.