Leroy Anderson (1908 – 1975) fou un compositor, arranjador i director d’orquestra estatunidenc que va cercar, com ningú, el sentit de l’humor en la música i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de »música lleugera».

Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix. Als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda i va seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon al Conservatori de Música de Nova Anglaterra.

El 1926, ingressà a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d’Arts el 1930. Participà en diverses orquestres estatunidenques.

Va ser col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en arranjaments simfònics de temes clàssics), sota la direcció d’Arthur Fielder. En 1942 va entrar a l’armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins el 1946. En 1958 formà la seva primera orquestra anomenada Meredith Willson’s «76 Trombons», en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”. 
En John Williams va descriure a Leroy Anderson com un dels mes grans mestres de música d’orquestra.