Marxa Real

Aquesta és una peça que en moltes ocasions pot dur a confusions degut al nom que du, ja que quan s’anomena la Marxa Real el més senzill és suposar que es tracte de l’himne d’Espanya. Per això cal deixar clar que la Marxa Real que es toca per Setmana Santa no és l’himne d’Espanya.

L’origen d’aquesta Marxa Real és un poc incert i difícil d’esbrinar però segons pareix és un toc de cornetes militar d’autor desconegut que pareix que té els seus inicis a finals del segle XIX, principalment durant el darrer quart de segle. En aquells temps aquest toc era utilitzat per les bandes de cornetes i tambors militars en substitució a l’Himne Nacional, que no el podien tocar per raons tècniques. A partir de que es fes habitual l’existència de cornetes i tambors a les bandes de música, aquest toc va quedar un poc marginat. Si bé pareix que es va seguir utilitzant fins a l’actualitat als homenatges a la bandera espanyola que es realitzen als quarters militars tant per pujar-la com per baixar-la o als actes que integren aquest homenatge.

Un altre fet que es desconeix és la manera en com aquest toc de corneta militar va passar a formar part del repertori musical de setmana santa de les bandes de cornetes, ja sigui a les sortides o entrades del cos de Jesús de l’Església o formant part en els inicis o finals d’algunes »saetas». Hi ha poca informació sobre aquest punt i damunt ell només en podem fer suposicions però tot i així cal tenir en compte un parell de punts de la darrera meitat del segle XIX que pogueren produir aquest fet.
En primer lloc s’ha de tenir en compte que els directors i compositors de les bandes de cornetes i, també, de les bandes de música eren militars o provenien d’escoles militars. El que marcava a les bandes d’un fort caràcter militar, utilitzant les normes i els estils militars.
També s’ha d’analitzar el fort lligam que hi havia entre els mons religiosos i militars d’aquell temps, sobretot a l’hora de les celebracions, i el que pogué desembocar amb que la figura de Jesús volgués ser homenejada de la mateixa manera que la bandera.
I tot això en una època on les marxes processionals començaven a formar-se i agafar força com les coneixem avui dia. Segons està documentat, es considera la segona meitat del segle XIX com els orígens de la música que es toca per setmana santa i el segle XX quan es consoliden i desenvolupen. És un fet curiós, per el que s’analitza, que tot això succeeixi en el mateix moment en que aquest toc de corneta es consolidà com a homenatge a la bandera.

Font: foro »Marxa Real/Himno Nacional» de Patrimonio Musical.

Paquito el Chocolatero


Paquito el Chocolatero és un pasdoble compost per l’autor valencià Gustau Pascual Falcó, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians.

Gustau Pascual la compongué el 1937, a la Serra de Mariola. Fou una composició que preparava per a les festes de Moros i cristians i que dedicà al seu cunyat, Francisco Pérez Molina, de malnom «El Chocolatero» a causa de l’ofici familiar, xocolaters. Aplegada la família en una casa d’estiueig, Pascual li oferí al seu cunyat tres peces que acabava de compondre perquè en triés una, que li dedicaria, i aquest pas-doble fou la preferida.

Sens dubte, el que ha fet més famós aquest pasdoble ha estat la seva incorporació a la banda sonora d’un anunci televisiu però, dins el món de les bandes de música, és un pasdoble que sempre ha tingut molta tirada.


Triunfal

Peça basada amb l’himne oficial del XXII Congrés Eucarístic Internacional que fou celebrat a Madrid el 1911. En aquest himne, conegut popularment com »Cantemos al amor de los amores», el va compondre el músic Ignacio Busca de Sagastizábal amb la lletra d’un frare agustí, el Pare Restituto del Valle Ruiz.

Diumenge de Pasqua 2011, Sa Pobla

La marxa és una marxa processional que està formada d’aquest himne més un petit trio que va afegir Jose Blanco i del qual després Emilio Cebrián feu l’instrumentació per a banda de música.

 

Juana de Arco

Aquesta marxa processional-fúnebre fou extreta de l’obra teatral »Jeanne d’Arc» de Jules Barbier i música de Charles François Gounod. Aquesta obra es un drama líric de 5 actes que es va estrenar el Novembre de 1873 al Teatre de la Gaîté Lyrique, París.

La marxa processional en si, fou adaptada a banda de música pel músic major de l’exèrcit Tomás Romo Hernández i fou publicada per l’Editorial Unión Musical Española, aconseguint una relativa difusió entre les bandes de música espanyoles.

Tot i no ser una marxa dedicada a la setmana santa és habitual sentir-la, on és nota la diferència a les marxes processionals tradicionals escrites i dedicades a la setmana santa.

 

El Cristo del Perdón

Marxa processional-fúnebre escrita per José Gómez Villa (1924-2001, Múrcia) el 1948 i dedicada al »Cristo del Perdón de Cieza».

Aquesta marxa és interpretada principalment a la zona de Múrcia però ha arribat a agafar tanta rellevància dins el món de les marxes fúnebres que també és molt comú escoltar-la arreu d’Espanya.

Té un inici d’un estil lent-fúnebre amb un final que acaba triomfalment en el trio.

Baltasar Moyà Sancho

Obra escrita per el compositor mallorquí Baltasar Moyà Sancho (Capdepera, 21 de gener de 1861 – Palma, 13 de juliol del 1923 amb 62 anys).

La seva vida musical es va desenvolupar en tres vessants: com a intèrpret (músic militar), com a director de diferents agrupacions i com a compositor.



A la Banda de Música de Sa Pobla hem tocat:

  • Dolores: marxa fúnebre de Setmana Santa dedicada a José Erviti.
  • El Ferrocarril de Sóller: obra que se li va encarregar amb motiu de la inauguració de la línia Palma – Sóller el 1912 i dedicada al senyor Jeroni Estades.
  • Noche de Verbena: Pasdoble.
  • El Consejo: Pasdoble.
  • Alma de Ángel: marxa fúnebre.