El seu origen és conegut per uns i no tan conegut per altres: 
 
  1. En primer lloc, Crist va ser batejat per Joan el Baptista. Al segle VIII un historiador i monjo benedictí anomenat Pablo el Diácono, li va dedicar els següents versos:

    Ut queant laxis
    ressonés fibris
    Mira gestorum
    famuli tuorum
    Solve polluti
    labii reatum
    Sancte Ioannes.

  2. Llavors un altre monjo i musicòleg anomenat Guido d’Arezzo va prendre les primeres síl·labes d’aquest poema:
    Ut, re, mi, fa, sol, la

    Aquesta era una manera de recordar les notes musicals que apareixien sobre un pentagrama molt més ancestral que el que tenim ara.

  3. Després un senyor anomenat Anselmo de Flandes va canviar les dues inicials de l’última frase per donar-nos la nota SI, que fins llavors no es tocava per ser considerada diabòlica.
  4. Ja al segle XVII, un altre musicòleg italià anomenat Giovanni Battista Doni va canviar la síl·laba UT per DO.
    I així se’ns van quedar les notes musicals:
    DO RE MI FA SOL LA SI

    Això sí, als països anglosaxons, a la nota SI se l’anomena TI, per influència d’una pedagoga anglesa anomenada Sarah Ann Glover.