La nissaga Rian va ser molt important per sa Pobla, ja que aquesta família de fusters fou la catalitzadora perquè es formés una banda de música a sa Pobla. El primer i el més important d’aquesta nissaga va ser Joan Ignasi Rian i Gelabert (1815-1876), manacorí de naixement però pobler d’adopció, va venir a viure a Sa Pobla quan es va casar amb la poblera Maria Cladera i Alemany el 1841. Joan Ignasi Rian amb l’ajuda de Guillem Mas i Rigo, organista de la parròquia, van fundar la Banda de Música de sa Pobla el 1864-1865 aproximadament. No sabem amb exactitud què va dur a aquests dos homes a crear una banda de música en uns moments polítics complicats. Joan i Maria van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure set, que van tocar a la banda.
Llorenç Rian i Cladera (1843 -1911), un dels fills de Joan Ignasi Rian, va collir el relleu del seu pare al capdavant de la banda fins a la seva mort als 67 anys. Però la banda va tenir alguns entrebancs en els seus inicis, ja que el consistori d’aquella època s’oposava a la celebració de concerts a la plaça de Vaumar (l’actual Plaça Major), fins i tot imposant algunes multes per tocar a plaça.
|
Col·locació de la primera pedra
de l’Escola Graduada, 1929
|
Ara bé, qui va consolidar la Banda de Música de sa Pobla va ser Joan Rian i Cladera (20 setembre 1878 -15 setembre 1969), que va dedicar seixanta-quatre anys de la seva vida (amb algunes interrupcions) a la Banda de Música, concretament del 1901 fins el 1965, tot i que el seu oncle Llorenç figura com a director en algunes actuacions. Alexandre Ballester el recorda com un home enèrgic i entusiasta que va aprendre dels millors músics de Mallorca, com Antoni Torrendell, Baltasar Moyà, Vicenç Lissard i Sabestià Rosselló, entre altres. De la seva formació com a músic sabem que va tocar a la Banda del Regiment de Palma i va ser director de la Banda Municipal del Pla de Na Tesa, abans de ser director de la Banda de Música de sa Pobla. En aquesta nova etapa, l’activitat de la Banda es va diversificar: van fer actuacions a Eivissa per les festes del Corpus i de Sant Joan de 1905, a més de tocar a grans esdeveniments del nostre poble com la inauguració de l’Escola Graduada (1929).
Però en el 1910, Joan Rian i Cladera va decidir fer una estància de cinc anys a Buenos Aires. No en sabem les causes, però no seria estrany pensar que siguin per les vicissituds polítiques i socials, ja que ens trobam en uns moments de crisi provocada per la Guerra hispano-estatunidenca, que va comportar la pèrdua de les colònies espanyoles a Amèrica. Durant la seva estància a Buenos Aires va ser músic del Teatre Avenida, creixent encara més com a músic. Durant la seva absència, el va substituir el seu germà Antoni Rian i Cladera (1884-1975), també fuster de professió. La seva experiència musical era força notable: va ser director de la banda de música de Búger i tocava habitualment el violí en el cinema mut. El gust per la música va passar al seu fill Antoni Rian i Siquier, que de ben petit va formar part del cor parroquial i fou un dels fundadors de la Coral de sa Pobla.
En aquell moment ens trobam un fet força insòlit i curiós, i és que hi va haver dues bandes de música a sa Pobla. Es té noticies que en el 1914, a la vigília dels Reis, Andreu Pol, també anomenat mestre Breguins, dirigeix per primera vegada en públic una banda infantil que ell mateix havia format. Per tant, a principis del segle XX van coexistir dues bandes de música, que segons el signe polític del consistori passava a ser oficial una o l’altre. Al 1923, el batle Jaume Pons Capó va fer tocar les dues bandes a la mateixa processó. A partir d’aquest moment es fusionaren en una sola, de la qual va ser director Antoni Rian. Això va permetre a la Banda de Música de sa Pobla créixer en nombre de joves músics. Pel que fa a Andreu Pol, es va traslladar a Ciutat i es va convertir en director de la Banda Balear de Ciutat.
|
Banda de Música devers el 1913, Director: Andreu Pol «Breguins»
|
Passats els cinc anys, Joan Rian va tornar a Mallorca i va seguir al capdavant de la Banda. A Mallorca també va arribar el seu fill de dos anys Antoni Jaume Rian Llambías, conegut com a Toñito, que ja formava part de la banda de música als vuit anys. Es va iniciar a la música com tots els Rian, gràcies als seus pares, en aquest cas gràcies a Joan Rian, que sorprès pel talent del seu fill l’animarà per fer els estudis musicals en el Conservatori de València. Hem de tenir en compte que a principis del segle XX no hi havia Conservatori a Mallorca, per tant havien de fer els estudis a Barcelona o València, cosa que dificultava cursar estudis musicals. En el Conservatori va estudiar violí i piano amb Jaume Piña i Jaume Segura. També va formar part del grup Rian Jazz, formació creada prèviament pel seu pare Joan; estava formada pel seu germà Joan, al piano; el seu pare, al contrabaix; Francesc Bonnin a la bateria; Bartomeu Siquier Porret al cornetí; Martí Font, en el saxo; i violins, Antoni Rian Cladera i el mateix Toñito. Després el mateix Toñito creà La Rosaleda en el 1939, formada per: Miquel Segura, piano; Miquel Bonnin, bateria; Llorenç i Toni Rian, Tomeu de Talapí, Nofre Caldés i Miquel Bonnin en els saxos. Després van entrar Mateu Soler com a trompeta i Pau Siquier al saxo, encara integrant de la Banda de Música de Sa Pobla.
Podem dir que del primer Rian director de la Banda fins al darrer, progressivament, anaren guanyant experiència i qualificació, ja que van poder créixer com a músics ja sigui a Mallorca o a l’Argentina. Aquest fet és encara més admirable si es té en compte l’època en què ens trobam: una època en què no era gens fàcil viatjar fora de l’illa, una època en què l’educació musical estava reservada als estaments més alts de la societat. Però en canvi, ens trobam a persones com la família Rian, que gràcies a les ganes i l’amor per la música encetaren el camí de la Banda de Música de sa Pobla, el qual han continuat i millorat els successius directors.
Antoni Jaume Rian Llambías va ser director de la Banda de Música de sa Pobla del 1958 fins al 1964, moment en el qual queda en mans d’un dels integrants de la Banda de Música, Jaume Gomila, fins al 1991.
També es coneixen altres directors que van dirigir la banda durant un curt període de temps, com Sebastià Tugores Estelrich, anomenat Mestre Cataló.
|
Banda de Música devers 1925, Director: Sebastià Tugores «Cataló»
|
|
Escola de Música de Sa Pobla 1958,
Director: Gaspar Aguiló
|
Mentrestant, el 1955 el regidor de cultura Bartomeu Siquier va prendre la iniciativa de crear una Escola de Música. Així, al març de 1956 es van començar els tràmits per a la creació d’una Escola Municipal de Música, amb la presentació de les bases per optar a director de l’escola. Finalment va ser elegit Gaspar Aguiló com a director i professor de l’escola. S’impartien classes de solfeig, harmonia i piano. L’escola va començar el seu funcionament el 1957 amb 26 alumnes i acabà amb 31 alumnes i amb els anys arribà a superar el centenar d’alumnes. Però en els anys seixanta es va eliminar l’Escola a causa de canvis polítics, cosa que va implicar perdre set profitosos anys. No obstant això, Aguiló va seguir fent classes particulars de música al carrer Escola núm. 36, fins que el 1962 deixa sa Pobla en morir la seva mare, l’únic vincle que li quedava amb el poble.
Una de les aportacions més notables que Gaspar va fer a la nostra música i a la nostra banda fou l’arranjament de la cançó popular.
|
Arxiu Municipal de Sa Pobla |
Quan Jaume Gomila deixa la direcció de la Banda el 1992, la feina inestimable que durant més d’un segle tots aquest músics van anar fent es va voler consolidar quan l’Ajuntament de Sa Pobla decideix impulsar la Banda de Música de Sa Pobla creant l’associació ‘‘Banda i Escola de Música de Sa Pobla», amb el que es posava en marxa una escola de música per nodrir la banda de música de músics joves. En aquells primers moments es duien a terme les classes de música al Museu de Can Planes, però durant els anys l’associació va anar passant per diferents locals passant per l’escola Vialfàs, Sa Congregació i fins a acabar a la primera planta de l’edifici Can Garroví.
Cal recalcar la gran feina que va realitzar Llorenç M. Crespí al cap davant de la nova associació, com a President de l’associació, Director de la Banda i Director de l’Escola de Música, per promocionar la Banda i l’Escola a Sa Pobla. També fou enorme l’impuls que l’Ajuntament de Sa Pobla va donar a l’associació, posant a l’abast de Llorenç Crespí totes les facilitats que foren possibles.
|
Banda de Música (Any 95-96), Director: Llorens M. Crespí
|
No fou fins l’Octubre del 2007 quan Llorenç M. Crespí deixa la direcció de la Banda i l’Escola i agafen la direcció Albert Sierra Aparicio com a Director de la Banda i Miquel Bennàssar com a Director de l’Escola.
El 2012, en un intent de donar un nou impuls a la Banda i l’Escola de Música, es canvià la direcció de l’Escola de Música i Albert Sierra agafà també la direcció de l’Escola amb l’ajuda de Karen Alonso Serrano com a cap d’estudi. A més, es dugueren a terme altres canvis que ens permeteren acabar el curs amb noves instal·lacions, més preparades per a un nou projecte educatiu que contemplava tot tipus d’activitats amb música d’instruments de vent i de corda; així com d’altres activitats relacionades com la dansa o el cant.
Al 2015, la Banda i Escola de Música de Sa Pobla torna a fer un pas endavant en la composició de l’equip tècnic per tal d’innovar i millorar l’eficiència de la institució. Així doncs, Vicente Bono va passar a ser el director de la Banda de Música mentre que Karen Alonso va passar a ocupar el càrrec de directora de l’Escola de Música.
|
Banda de Música – Sant Antoni 2013, Director: Albert Sierra
|
Redacció per:
Miquel Josep Crespí Cifre
LLABRÉS VANRELL, Joan; SOCIAS COMPANY, Rafel; “Apunts sobre una família musical a sa Pobla: els Rian” III Jornades d’Estudis Locals de sa Pobla.
In tincidunt, ex vitae laoreet pretium Aenean finibus fermentum purus et tristique. Donec at molestie tellus. Donec dignissim eleifend libero sed blandit massa mattis non. In tincidunt, ex vitae laoreet pretium, arcu nisi commodo velit. Aenean finibus fermentum purus et tristique. Donec at molestie tellus.