Bota de Sant Ferriol

El Ball de Sant Ferriol (o el popular »Jo i un pastor») és un ball humorístic que prové de Besalú, Catalunya.
L’origen del ball s’explica tradicionalment amb una llegenda que conta la història de Sant Ferriol com a cap d’una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa. Ferriol tenia el costum d’anar a la taverna després de robar, on s’apostava qui podia mantenir l’equilibri havent begut força vi. Com que en Ferriol era molt creient també anava a confessar-se després de delinquir i un dia un sacerdot li digué: «El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú«.
El lladre va reflexionar i va decidir deixar de robar però en dir-ho als seus companys lladres el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren. Aleshores, l’enterraren al celler de la taverna sota una bóta de vi. 
Miraculosament, el vi d’aquella bóta mai deixava de rajar i el taverner en adonar-se’n, va treure-la i aparegué un braç amb el dit índex enlaire tocant la bota. Després de cavar va trobar el cos incorrupte de Ferriol. 
Des d’aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s’acabava, el conegut ball de Sant Ferriol.

La música és tradicional catalana, així com la lletra de la cançó que diu:

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i un pastor, que vivíem d’amoretes;
jo i un pastor, que vivíem de l’amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
 
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
 
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
Quantes n’hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n’hi ha, que m’hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; 
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Informació extreta de Viquipèdia: Ball de Sant Ferriol i Sant Ferriol.

També podeu veure el Ball de Santa Ferriol a Youtube.